Mercadal sempre ha estat el meu poble. Des del principi els veïns em van acollir amb afecte, i ràpidament em vaig adaptar a la vida tranquil·la de la població mes rural de l’illa; a casa hem tingut gallines, ovelles, conills, fins i tot un cavall de raça menorquina i ,per descomptat, un hort.
Em deien la “dentista hippy” i mai em va molestar. M’agradaven els Beatles i la vida en el camp. Aquí han nascut els meus fills, i aquí s’han criat, lliures i feliços.
El meu treball em va permetre sempre portar una vida familiar i adaptada a la tranquil·litat de l’illa de Menorca .
La primera clínica en Mercadal va estar en una de les cases més antigues del poble, al carrer del Sol. La gent treia les cadires a l’exterior utilitzant el carrer com a sala d’espera. Una vegada un veí d’un lloc va arribar a cavall i mentre l’ateníem va deixar a l’animal lligat en una argolla antiga que per a tal efecte encara estava en la paret de l’exterior